Òscar Ribes (1959-1989)

Neix a Lleida el 29/05/1959. Es forma a l’escola Maristes fins a 5è de Batxillerat, i comença a fer muntanya de la mà d’un dels professors.
S’inicia també a la fotografia des de ben petit per tradició familiar. Acaba el Batxillerat a l’Institut Màrius Torres de Lleida i comença estudis de Geografia, però finalment es decanta per un mestratge de fotografia professional a Barcelona.

Treballa de fotògraf professional, compaginant la docència (Escola de Belles Arts, Escola del Treball…) amb el treball propi d’estudi i encàrrecs variats (arquitectura, fotografia industrial). És membre de la Societat Fotogràfica de Lleida, en la qual organitza diferents exposicions.
S’involucra en el món sindical, en el Centre Excursionista de Lleida, i és membre actiu del quefer cultural de la ciutat.

Durant aquests anys compagina les seves dues grans passions: la muntanya i la fotografia. És pioner en escalada en gel a Catalunya, i en aquesta modalitat obre noves vies a Tavascan i a la serra del Cadí. En fotografia comença a fer exposicions dels seus viatges: “Marroc”, “Alps”, “7.000 km per Europa”, “Reflexos del Port de Barcelona”.

Mor d’accident de muntanya el 20/07/1989 a causa d’una allau al cim del Nevado Alpamayo (5.947 m), mentre escalava per la via Ferrari. Considerada “La montaña más bella del mundo”, està situada a la Cordillera Blanca al Perú. Amb ell moren dos companys del País Basc amb qui compartia cordada, en Gabriel Lazcano i en José Luís Ziaurriz.

D’esquerra a dreta: Manel Solís, Gabriel Lazcano (epd), José Luis Ziaurriz (epd), Òscar Ribes (epd) i el cuiner-guarda, Marcelino Rojas. Els tres del mig van perdre la vida a l’Alpamayo.